En les denominacions de rutes, vies d'escalada, camins, etc., se segueix el criteri general que s'adopta per a les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les preposicions, i s'escriu amb minúscula inicial la part genèrica. Per exemple:

el camí dels Cartoixans
el sender dels Miradors

Tanmateix, les rutes comercials històriques, com ara la ruta de la seda o la ruta de les espècies, se solen escriure amb minúscules inicials.

Pel que fa a l'itinerari de pelegrinatge conegut com a camí de Sant Jaume, històricament s'ha anomenat amb aquesta forma. Més recentment, però, també es constata l'ús de la denominació camí de Santiago. Així, en català, actualment conviuen les dues denominacions: la més tradicional, camí de Sant Jaume, i la més moderna, camí de Santiago. En aquest cas, la forma camí és genèrica i només el nom propi s'escriu amb majúscules inicials.

En l'àmbit de l'excursionisme, hi ha noms de rutes, camins i travesses en què les designacions genèriques s'escriuen amb majúscula inicial si les formes en qüestió s'han consolidat o responen a una denominació cultural o turística. Per exemple: 

la Ruta del Cister
la Ruta de l'Exili
la Ruta del Ferro i del Carbó (tram de via verda)
el Camí Càtar (ruta)
la Carros de Foc (ruta o travessa)
la Cavalls del Vent (ruta o travessa) 

Amb les vies d'escalada, en algun cas anomenades també rutes o canals, se segueix el criteri general. Per exemple: 

la via Agulles de Travessani
la via Estasen
la via Aresta Brucs
la ruta Verd Maragda
la canal de les Bardisses Romàntiques

Darrerament, en el món de l'escalada s'ha estès la tendència a posar nom a les vies a seguir, sigui amb formes descriptives (com ara la Sud-est Clàssica, la Paret Est o la Normal), sigui amb noms més imaginatius i pintorescos (com ara l'Anarquia Vertical, la Mossèn Tronxo, la Crema Dental o el Sexograma Digital). Aquestes denominacions s'empren com a noms propis i sovint s'omet la part genèrica (via). 

En l'àmbit de l'escalada també s'utilitza el terme via ferrada, que és un itinerari proveït d'un cable de vida i d'altres elements artificials fixats, sobretot ferros de subjecció i esglaons, per fer més senzilla i més segura l'escalada. Atès que es tracta d'una forma genèrica, s'escriu amb minúscules inicials, i en alguns casos també s'omet quan acompanya un nom propi per designar una via ferrada concreta. Per exemple:

la via ferrada de les Baumes Corcades
la (via ferrada) Teresina
el Joc de l'Oca